Veritat

El primer cas de l'Ebola ha arribat a Espanya...
Mirava el telenotícies i sempre em quedo amb aquella sensació de que mai sabrem la veritat...entre uns, els periodistes que acostumen a tirar cap al cantó dramàtic i els altres, els polítics que sempre diuen que tot està controlat m'acabo quedant igual que al principi, un autèntic ignorant de qualsevol realitat...
I he posat aquest cas de l'Ebola perquè és el primer que he escoltat, però em passa amb totes les coses que m'arriben dels dos grans poders mediàtics actuals, o sigui els que intenten convencer a la gent de tot...crec que uns ho fan amb bona fé o per inèrcia de l'estupida societat que vivim ( o com deia la Mafalda, zoociedad o suciedad ) i els altres ho fan perquè son professionals de la caça dels vots, i crec que al final això és el que impera, uns volen ser els més vistos i els altres els més votats, i finalment son ells els que tenen la paella pel mànec, o sigui el poder, per manipular totes les ments, perquè no seré jo que descobriré que a força de repetir una cosa mil vegades s'aconsegueixen molts propòsits.
Jo mai tinc la sensació de que estic ben informat, si miro aquests resulta que les notícies passen el filtre d'un partit, si miro els altres resulta que passen un filtre d'un altre i resulta que la mateixa notícia és explicada de diferent manera, suposo que és l'opinió que també deu ser important, però clar, la meva idea inicial és que jo miro les notícies per ser informat imparcialment i no tinc cap dubte de que mai tinc aquesta sensació...
Em recorda un dia a Barcelona quant dos sindicats es dicutien per un fet en concret, i jo que em preguntava : si parlem dels drets dels treballadors hauria de ser més fàcil que dos sidicats es posin d'acord no?....doncs resulta que no!!...perquè?...doncs perquè el treballador està per sota de l'interés de guanyar les properes eleccions sindicals...és trist, però és així, per tant és possible que estiguin d'acord en que hi ha un problema, però cada part ho voldrà arreglar a la seva manera, o sigui fer mèrits, i el pobre treballador que?...vull dir que les prioritats partidistes s'imposen a la lògica més aplastant: el sindicat només s'hauria de dedicar a defensar el que ha de defensar...però no és així...
En l'únic cas que veig que tothom és posa d'acord és en el tema nacionalista, fins i tot em sorprén però almenys veig una coherència, si és teatre o no, ja es descobrirà, però aparentment existeix aquesta unió envers una idea comuna i clara...
Tot és tan teatral que no m'imagino a un gabinet de crísis dient als ciutadans que tot està descontrolat, això significaria perdre molts vots!!, per tant jo ja sé que per més que no tinguin ni punyetera idea de res ni de cap conseqüencia diran que tot està sota control...i sempre és així,
Aleshores a mig telenotícies el paro i deixo de mirar -lo...i retorno a la meva realitat...
Avui a mig treball he parat, de sobte a la Moixina, un indret humit d'Olot, ha aparegut el vent i de cop i volta milers de fulles han començat a caure dels arbres, he baixat del cotxe, i he anat veient el petit gran espectacle que el vent i les fulles m'oferien...fa vent, cauen les fulles, el sol entrava entre els arbres, i jo m'he emocionat i com sempre he agraït a la natura el regal pels sentits...i ara ho penso i em dic que això si que no hi ha cap filtre possible, ha sigut així, les fulles han caigut perquè el vent les ha empès...i potser és de les poques veritats que em puc creure, vull dir que els meus ulls ho han pogut veure, i això si que és una notícia verificada en directe...