Humanitats

Fa anys que em va dir el meu tiet: " la realitat és que si rasques una mica, al final, tot depen de les peles"...em va semblar poc romàntic, i massa pràctic venint d'algú com ell, que és tot cor, però al pas dels anys he entés el que volia dir...
Vivim en una societat lligada pels diners, fins i tot el que fem aquí és conseqüencia del que no fan a altres llocs, igual podriem dir que si en aquest lloc on no poden fer ho comencen a fer potser seriem nosaltres aleshores que ja no podriem fer quasi res...o sigui, que tot està lligat per un desequilibri econòmic, i això implica que el desequilibri sigui total en tots els terrenys...
Ebola és una paraula nova per nosaltres, ara tothom en parla, tot i que sabiem que en algún indret s'està morint gent cada dia per l'efecte de la malaltia que no te cura, però tot queda lluny sempre, ens ho mirem com una pel.lícula, fins i tot tenim imatges, però segueix quedant lluny...
I jo, innocent de mi, em pregunto com pot ser que aquí es posin en marxa tots els procediments per tallar la cadena, quant tots sabem que la cadena ve d'un altre cantó i al final, la cadena no es pot trencar perquè allà falten diners, i diners son mitjans, i mitjans son possibilitats d'erradicar epidèmies, per tant en aquesta societat o tens diners o tens moltes possibilitats de morir...
Així doncs, de tant en tant, els desequilibris que tant ens interessen de mantenir, ens esquitxen i aleshores tenim por, una por lògica perquè és quant entenem que el tercer món segueix pertanyent al mateix món que el nostre... igual passa quant veiem com un serial a tot de gent que s'escapa pel mar a la recerca d'una vida millor, i a on van? doncs al primer món... evident, jo també ho faria, si em moro de gana i estic en el tercer doncs no aniré al quart...ei que em moro de gana, però tonto no sóc...
I les peles provoquen odis, provoquen fanatisme, provoquen irritacions que no son fàcils de curar...l'altre dia mirava un documental on recaptaven "faches"... senzillament portaven menjar a gent que té gana i els deien que aquí ens haviem d'ajudar uns als altres abans que ajudar als de fora...resultat? doncs fanàtics... logicament tenir gana no et permet de gaires treballs interns, qui et dona de menjar serà el teu Déu...no tothom clar cau en això, però és normal que passi...que no fa tants anys en un país com Alemanya també molts cridàven com a fanàtics grans animalades...ara passa en altres llocs, però el món va donant voltes i el que es cregui que té assegurat el seu lloc en l'escala dels desgraciats o dels rics doncs millor que s'ho tregui del cap, perquè realment mai se sap, és el que te seguir depenent de l'economía...és tan perillós com inhumà...