dissabte, 9 de setembre del 2017

Vida

Me'n vaig, ara si...
M'he quedat sol després de despedir-me de l'Isabel i del Nanu, de la convivència amb ells, no d'ells clar, i m'he quedat sol...les pors d'aquests darrers dies van marxant, segueixo les fases, amb fermesa, torna l'il.lusió però m'havia de despedir sol del lloc on ha sigut clau passar algunes de les fases ja escrites per mi abans de començar-les, potser en un dels pocs llocs que saben qui sóc o el que he passat aquests darrers anys, coses precioses clar,  i coses complicades de gestionar emocionalment però que crec, i sobretot espero, em faran ser millor persona, si no que hi fem aquí a la terra?...
I mai he marxat d'un lloc sense agraïr, ja vaig dir com agraeïxo la companyia d'amor i d'amistat que m'han ofert en aquest petit però vital interval del meu trajecte...
Però sempre he pensat quant dormo entre quatre parets, que sigui quina sigui la meva situació, és un privilegi tenir un lloc càlid per dormir...m'he quedat mirant l'habitació i li he donat les gràcies, perquè ha sigut un lloc de pensaments i de per fi, preparació d'actes vitals treballats i estudiats abans de portar-los endavant, mai oblido les meves necessitats vitals, per tant he agraït tenir un lavabo i un water per poder-me dutxar i cagar, tambè li he donat les gràcies...a totes les parets, que tot i ser conscient de que sense persones no són més que parets he agraït tot aquest temps, i he començat un llarg o curt, tan és això, viatge al meu retorn...tot i que no és un camí de tornada entenc que vull dir amb això...
El meu sentiment de "pertànyer a", m'ha fet trontollar ultimament... equivocadament, això ho he vist clar, puc fer entendre pel que escric que no tinc cap sentiment que em lligui a cap indret comú de molta gent.... demà o demà passat, perquè sento que tinc aquesta necessitat, explicaré una a una les meves lluites socials, de les quals n'he fet poca propaganda, però aquests dies crec que em convè explicar el meu lligam que tinc a la terra, és un lligam social, un lligam que per mi té un significat mundial i que comença al costat de casa meva, però avui vull donar les gràcies...
" per nèixer, primer cal morir"...diu el llibre
Evidentment el significat visual d'aquestes paraules podrien abocar a algú al pessimisme, però entenc el que vol dir, i és justament un crit al postivisme i les ganes de començar de debó i no a mitges, doncs això , a vegades toca morir en vida per tornar a viure la vida, i per morir has de buscar i rebuscar dins teu, perquè al final les decisions de la teva vida et pertanyen i encara que aquestes a vegades toquin als altres, ningú podrà entendre com un mateix el que decideix...
I gràcies a gent que estimo he entès el que vol dir això, tant perquè jo he tingut de donar moltes explicacions com perquè en molts casos les he demanat...aquesta no és la lluita interna, o la vida que resideix en cadascú de nosaltres...potser allò de que som els "amos" del nostre destí és massa agosarat, creure això potser és creure que tot està controlat, i no és així, però sigui el que sigui que t'envia la vida és per fer un treball i si no el fas ara segurament algún dia et tocarà fer-lo de debó, per això val la pena morir per nèixer, i tenim la sort els humans que el do de la consciència ens permet nèixer tantes vegades que calgui en una sola vida, així doncs podem "morir" les vegades necessàries.
Així amb una força que m'ha sorprés segueixo aquest llarg camí, que segons vaig veient, depenent de l'importància que dongui a les pors que van sorgint, s'escurça o s'allarga una mica més, però com sempre penso no passa res quant fas un passet enrera si el resultat és fer-ne dos o tres endavant...
Estimo Vilanova, estimo tots els seus racons que he anat coneixent amb els pedals com a eina de coneixença, que ningú s'equivoqui mai, estimo Olot, l'estimo perquè sense Olot jo no estaria aquí, ha sigut un altre trampolí que la vida t'entrega per fer-lo servir i saltar on calgui, però per sobre de tot, estimo a qui fa possible que estimi els llocs que trepitjo, sense ells per mi res tindria un significat clar del que és estimar...
Me'n vaig fisicament d'un indret clau en tot aquest acte de valentia que per fi i després d'estudiar-lo amb el cor durant segurament cinc o sis anys mínim, he posat seny i l'he tirat endavant, només ho podia fer quant el cor, quant segurament la única persona que encara pot dominar les meves emocions, estigués ferma i forta...se que no s'ha de dependre de ningú i si molt d'un mateix però que voleu que us digui, hi han coses que són massa coronàries per passar-les per alt, per això he d'entendre explicacions d'altres que segurament jugarien en contra dels meus somnis, perquè a mi tambè em passa moltes vegades que hi han coses que les poso per sobre de tot...deixo unes últimes paraules d'un llibre que m'ha deixat una petita dosi de color dins del recorregut, m'agrada el que significa i m'agrada llegir-la... em dona explicacions d'alguns dels meus actes i em permet millorar, i al final això és l'important...ser millor persona, amb un mateix i amb els altres:
" la majoria dels obstacles que trobem els creem nosaltres, perquè tenim por d'acomplir els nostres somnis"
I jo mateix, que per sort o mala sort tinc la mateixa facilitat de crear molt de molt poc i de destruir d'on no cal destruir res, entenc que he buscat aquesta por en molts casos perquè desconec el resultat d'un camí , seguirem doncs intentant millorar...