Comportaments extranys

Tenia 15 anys més o menys quant li vaig escriure una carta d'adolescent al meu pare, una carta plena de dubtes existencials i on em sentia diferent a la resta de l'humanitat...
El meu pare, com sempre feia, la va llegir i no li va sortir de la seva boca cap consell, tan sols va dialogar i jo, atentament, vaig agafar les coses que més em van agradar o em convenien en aquell moment...
Miro enrera, han passat molts anys, a vegades entenc que quant ets adolescent el teu món intern et fa pensar que ets especial, que ets diferent, que no hi ha ningú com tú...no m'agradaria dir que a mida que et fas gran i a "base d'hòsties" vas entenent que ets "normal", d'especial res de res, però tot i així crec que no és exacte, simplement el ritme de vida que portem i aquestes marcadíssimes pautes ens fan oblidar aquest ser individual que portem a dins, on cadascú de nosaltres som especials i on ningú és millor que l'altre...
Bé, aquesta senzilla reflexió és la suma de coses que m'han passat aquests dies...
Ahir una amiga, professora, gran professora, d'aquelles que un dia de vacances al costat de la piscina està parlant amb una alumna que s'ha sincerat i necessita ajuda que a casa no pot aconseguir, m'explicava els problemes d'aquesta adolescent... em va fer pensar i molt, i recordar, recordar no tan sols la meva pròpia adolescencia, si no moltes de les que vaig compartir amb amics meus...idees, paraules, preoucupacions i mil coses més...
No he madurat tan, externament si és clar, però interiorment no tant...a vegades penso que segueixo pensant que sóc extrany o diferent, potser menys vegades penso que sóc especial, ara ja no en se de pensar això, cada paraula que algú em diu se'm queda marcada per sempre, per tant el que tinc clar és que segueixo insegur com aquells anys...
Quant conec algú, i parlo de conèixer algú lleugerament, sense aprofundir, doncs m'acaba dient amb rapidesa que sóc extrany...que faig comportaments extranys...crec que la combinació de somiador amb pràctica em confon a vegades i confon als altres...jo sóc hiper pràctic, per mala sort, son les úniques hòsties reals que he rebut i això em fa caminar amb peus de plom...em fa por lligar-me, perquè ja estic lligat a les meves coses, per tant dubto de poder compartir molt...tan sols aquells estimats que fa anys que ens coneixem accepten aquest rol que tinc ara mateix...ni molt menys era el meu camí, però també és segur que jo mateix el vaig fer...per tant ho he acceptat i ho he assimilat...si això és madurar, doncs per aquest cantó he madurat si...
Tot i així tinc comportaments extranys, més aviat volàtils, ara hi sóc, ara no hi sóc, però qui no em coneix pensarà que aquesta volatilitat depen de mi, doncs no, depen d'on bufa la meva part pràctica, simplement això, no hi ha res més...però tinc tendència a donar masses explicacions, hauria de ser més clar suposo...
Bé, segueixo que no escric, tan sols vull aigua, de mar, de piscina, però aigua...és estiu suposo i encara em ressonen paraules de l'any passat...m'imagino que és això...tinc assimilat que paeixo a poc a poc, tot i que devoro més que menjo, per tant estic en plena digestió encara...i tot i així segueixo seré i tranquil i per cert, més juganer que mai!!